#22 - warm and blue and april

ja ho va dir la sylvia plath!

estimada,

ahir vaig fer maduixots amb vinagre. porto un mes obrint cada dia (múltiples cops!) la bústia de casa esperant que m’arribi una postal de suècia. la meva amiga lur l’altre dia va penjar molt orgullosa la meva redacció d’euskera a la seva nevera. la meva amiga lissett i jo ens comprem cafès l’una a l’altra cada dia. un senyor d’un bar em va regalar un barret verd per st patrick’s day i el vaig portar posat tornant a casa. vaig cuinar risotto per la jana fa molt poc. porto uns dies contenta de tancar-me a la biblioteca a fer feina. he rebut alguna pista de com puc acabar al segon semestre del 2025 però res més que esperances.

dies que es senten com el títol de l’àlbum de yo la tengo, i can hear the heart beating as one.

l’altre dia en una entrevista em van preguntar “on et veus d’aquí 5 anys?”. vaig respondre la veritat, però m’hauria agradat afegir altres certeses que tinc del que vull.

aquestes certeses inclouen: ser feliç, tenir les mateixes amigues i noves, salut, seguir traient a passejar a la meva gosseta silver, tenir un nou llibre preferit, haver viatjat a canadà, aprendre llenguatge de signes, saber fer backflips, llegir com a mínim la meitat de llibres que la rory gilmore, saber fer una 10k sense necessitar ventolin, acabar-me els diaris de la sylvia plath, tornar a japó, i tenir àpats infinits amb gent molt estimada.

i tu, lectora?

“It’s cold today, but in a spring way,

and I love you.”

— Vladimir Nabokov, Cartes a la Véra, 24 de Març 1937

gent passejant tranquilament al costat de ‘Maman’ al guggenheim, bilbao. fotografia de Yen baet

---

la inspiració de la setmana

porto gairebé dos mesos anant a classes d’euskera, una hora cada dia, de dilluns a dijous. la meva professora es diu idoia, i només ens xerra ens euskera així que gesticula moltíssim amb les mans. hem après tres cançons, i la lissett i jo ens passem les classes del màster humming aldapeko

(a la punta d’una branca / d’un pomer / a la punta de la punta / hi havia un ocell cantador / xiru-liruli, xiru-liruli / qui serà qui ballarà / aquell petit so?)

encara no domino el present continuous però estic fent un esforç a classe i no paro de preguntar coses a l’idoia. escric redaccions i poso els noms de la gent euskalduna que he conegut aquestes setmanes, i sempre les adreço a la veja que em queda més lluny que la majoria dels meus amics i gent estimada i necessito sentir-la apropet!

en tema d’idiomes i inspiració de la setmana blabla:

seguiu aprenent idiomes, agafeu-los, deixeu-los, etc. m’és impossible la imatge de mudar-me a un lloc nou i no fer un esforç mínim per aprendre-hi la llengua. si no dic agur al marxar de l’eroski, o eskerrikasko al acceptar una canya em derrumbo. a japó vaig necessitar fer classes de japonès, igual que a les açores amb el portuguès, i a frança. faig bromes que és per posar-ho al currículum, però no és sincer. necessito una immersió cultural, necessito saber idiomes, necessito anar a classes, sinó tinc la sensació que estic traïnt a la nació (per tontería que sembli).

no penseu mai que no val la pena aprendre un idioma encara que només estigueu a un lloc un mes (dic això però no sabeu com de malament vaig portar l’italià a venècia).

algunes paraules preferides (i bàsiques, creieu-me)! zer moduz? lagunak. maite zaitut. marrubia. ez horregatik.

la lur m’ensenya cada dia alguna més, i quina sort! salda dago, per exemple (hi ha molts bars aquí que tenen caldo calent). i crec que la diverteix que jo ho intenti tant, intentant fer-la orgullosa.

en euskera, el verb ajudar és lagundu, un verb que ve de la paraula lagun, que és amic. al final el que fa una amiga és ajudar-te i cuidar-te i fer-te aprendre la seva llengua! t’adoro lur.

cirrus sky, 1956 — william h. hays

---

els articles de la setmana

1. Embarrassment has good bones de Katie Bird: és important avergonyir-se, per tal de viure-ho sincerament.

   1. “All of the best things in life require a degree of embarrassment, or at least the possibility of it. Dancing, singing, sharing art, cooking food, having sex, holding hands; there is risk in it all. You could burn dinner or sing off key; no act of self expression or love is exempt from this danger”

2. How to write a love poem de Dan Simpson: ara que arriba la primavera, i la tomteria de l’enamorament, una mica sobre la història dels poemes d’amor

   1. no només història, sinó consells reals sobre com escriure poemes d’amor (una activitat que s’ha de provar en algun moment, no?)

   2. “As well as being a noun, ‘love’ is perhaps more at home as a verb. It’s an active word: love for another changes constantly, the quality of it shape-shifting over time. It’s a state of being, and beings rarely stay in one state for too long.”

3. The Joy of reading books you don’t entirely understand de Molly Templeton: llegeixo llibres dels que no gaudeixo el context històric, ni exactament del que van, ni del transnfons. enlloc de sentir-me estúpida i inculta, m’alegro! és bo sentir-se que parteixes de zero en moltes coses.

   1. “I want, though, for us to have the time, the space, the mental bandwidth to welcome uncertainty, to crank up our curiosity and give the weird or confusing or just slightly unexpected books a chance. And I want it to be totally okay and acceptable and normal to say “I don’t entirely understand what I just read, but I loved it.””

   2. em va passar amb el sentido de consentir, agua y jabón, i d’altres.

articles per avui, i per guardar per un mal moment!

---

el fragment de la setmana

Everything All at Once

“right now,

someone is having sex and someone

is dying and someone is trying to find

a lid so they can, before bed, put away

the soup and someone is dreaming

of that made meadow and someone

is gazing through a hospital window

to a faraway peak

and someone can’t decide what

to watch so they remain

on the menu screen for company

and someone wants to call but

can’t and someone wants to answer

but won’t and someone is studying

to become a moth scientist and someone

is dizzy and doesn’t know why

and someone is, after work, practicing

the vocal techniques of opera

and someone receives

a phone call saying listen it’s my

neighbor I told you about the singing one can you

hear it and someone

is clutching the heavy still warm hand

of a lover and someone is digging

a hole and someone is waxing

their back and someone

is remembering a poem permitting

bits and pieces to return

and someone

would do almost anything to forget”

—Oliver Baez Bendorf, Everything All at Once

sempre sent algú.

‘A Japan Woman’ - Seiichi Hiyashi, 1981

---

el llibre de la setmana

he llegit digues que m’estimes encara que sigui mentida, de la montserrat roig, i em van marcar moltíssims fragments. el vaig començar a llegir un cap de setmana de finals de gener a mallorca, un dia que me’n vaig anar de cita jo sola.

menú migdia ben aprofitat

la montserrat roig com molts lectors sabeu és segurament la meva autora preferida, i sempre la recomano. aquest llibre no s’ha quedat enrere.

“L’àvia m’envaïa tot parlant-me en català. No la vaig perdre del tot quan es va morir, me’n quedava la llengua.”

a la platja. pau i serenor.

gràcies a la jana per deixar-me el llibre

---

imatge de la setmana

vam veure el osasuna-athletic diumenge passat i va ser un Avorriment. a meitat del partit vaig agafar el mòbil i vaig posar a 3cat en directe el partit sant andreu-europa. partit divertidíssim i vam acabar tots enganxats a la pantalla. un 1-1 viscut.

benjamín, lur, anna, ortzi

(la imatge de la setmana hauria de ser una foto de la lur i jo aguantant una rosa, però és massa horrenda com per posar-la aquí).

“Tonight I love you on a spring evening. I love you with the window open. You are mine, and things are mine, and my love alters the things around me and the things around me alter my love.”

— Jean Paul Sartre, una carta a Simone de Beauvoir

---

la pel·lícula de la setmana

dimecres dia de l’espectador al golem alhóndiga! vam anar a veure ghostlight, i em va encantar. no puc dir res de la pel·lícula. és millor anar sabent Res. prepareu els kleenex.

ghostlight

---

la cançó de la setmana

acabem amb més yo la tengo! “All i know is / When you smile / I believe / In everything” vida primaveral i d’enyorament i d’enamorament.

---

gràcies per llegir-me. us trobo a faltar, em trobeu a faltar? porto 3 setmanes escrivint aquesta entrada. (pd: per molts anys, emma)

---