#9 - còmica sempre
"don't live in the past" les persones que estimo són allà, i per tant part de mi també
estimada,
un dels meus últims records dels nadals que passàvem a casa la iaia al pis de gràcia és el regal que li va fer el meu pare a una de les meves tietes. li va regalar una edició especial de totes les tires de còmic de calvin & hobbes, més de 10 anys amb una tira diària, i nosaltres també ens vam quedar una edició. aquí podeu veure una foto, però no es trasmet que realment són 3 totxos:
en un total de 3650 tires, es veuen (en anglès!) totes les tires que es van publicar del 1985 al 1995 per Bill Watterson. com funcionava calvin i hobbes es que cada dia es publicava una tira al diari, i els diumenges eren especials perque es publicaven a color.
a dia d’avui el que em fa més gràcia és una anna diminuta, d’una 11 anys, llegint-se aquests volums sencers!! ni m’enrecordava que eren en anglès. i sí, me’ls vaig llegir sencers! no recordo quant de temps va durar aquesta aventura, però recordo que els havia de llegir a la taula de cerdanyola i asseguda, perquè estirada era impossible que pesaven massa i em mig ofegava (imagineu-vos la situació. flipo amb com de petita era i com d’avançada anava amb l’anglès com per ni immutar-me i llegir-me’ls.
algunes tires favorites:
lcalvin & hobbes m’agradaria que m’han aportat molt de la seva filosofia. de buscar allò fantàstic a la vida i ser una mica somiatruites. són consells tan pensats per a nens però et fan bona gent em penso. tothom hauria de llegir calvin & hobbes!
l’última tira pulicada el 31 de desembre al final torna al principi de tot i a la basis de calvin & hobbes. amistat, natura, i explorar. és tan optimista, i em sembla dels millors finals que podria haver tingut.
sempre he estat molt de novela gràfica. també em vaig llegir totes les tires de mafalda, bones. després ja va venir paper girls, this was our pact, surcos del azar (amb el que vaig plorar!) i tot el manga. trobo que hi ha tant d’odi irracional contra el medi gràfic que no puc posar en paraules com m’enfada. és el mateix que en el cas de les pel·lícules d’animació, i tot el menyspreu amb el que es tracten i que “són per a nens”.
bé, seguirem parlant de lectures, aquí podeu veure un document inèdit que vaig trobar l’altre dia a l’arxivador de casa, el meu full de seguiment del que llegia a l’escola a 5è de primària. teniu la transcripció més abaix.
aquí una transcripció del que posa:
El meu hàbit lector va començar des de ben petita. Al principi no m’agradava gens, més aviat, ho detestava. La meva àvia em feia llegir cada dia quan anava a veure-la. Jo llegia i mentrestant plorava en silenci. Poc a poc, vaig anar acostumant-me i ja no plorava quan em feia llegir. Fins que un dia, un xic avergonyada, els hi vaig demanar el meu primer llibre. Ells em van mirar tot sorpresos però òbviament me’l van comprar. I me’n van comprar molts més! I què dic, moltíssims més!
Molt bé Anna, ets una lectora excel·lent!!
primer de tot, flipo amb la meva ortografia i gramàtica. parlava millor que ara i anava a sisè de primària. els pronoms febles i tot? mother!! i segon, m’enrecordo perfectament del moment de recollir la llibreta i veure el comentari de la nostra professora, felicitant-me per ser bona lectora, i en aquell moment de la meva vida, era el tret que més m’enorgullia a nivell personal. quins records.
"¿Para que llamar caminos
a los surcos del azar?"
— Antonio Machado
i bé, aquesta setmana bé. molt tranquila. seguim amb lectures, quedant amb la laura i prendre un cafè (hola laura!) i anar al club de lectura em va sentar genial. gent molt maca, i vaig accidentalment proposar el següent llibre, pare de rates. algú l’ha llegit? em fa patir haver recomanat un llibre terrible!! i anar traient a la silver, quedar-me a casa, esforçar-me a les pràctiques de cotxe. em senta molt bé la primavera, ganes de posar-me morena ja.
m’agrada estar a casa, m’estic trobant a mi mateixa sola i tranquila, al final és el que porto fent aquests anys. ara sé què m’agrada esmorzar als matins, quina música escolto anant a casa a la nit, a qui trucaré quan torni d’entreno de volley, quina dessuadora és la que em queda millor, en què vull dedicar el meu temps. hi ha vegades a la meva vida que vaig per inèrcia. i no, crec que m’agrada molt i és necessari que tot el que vulgui fer és perquè em ve de gust. ho tinc clar.
l’inspiració de la setmana
aquesta setmana no he pogut parar de pensar en la gent fent-se petons davant del quadre del petó de gustav klimt. aquí alguns exemples:
em sembla un fet tan tendre a recrear. gent venint d’arreu del món, i l’art inspirant-los a tots a fer el mateix. és una obra que em sembla tan maca i desgarradora. m’encanta quan l’art té un impacte i un reflex tangible en la societat. tots s’enrecordaran que van recrear el quadre, tots units per aquest quadre.
doncs això, que porto una setmana pensant en recrear-ho. ja m’hi trobareu a vienna a la Österreichische Galerie Belvedere, i no pas sola espero!
els articles de la setmana
Aquesta review de l’àlbum de Only God Was Above Us de Vampire Weekend (molt contenta de veure’ls al Primavera amb la Maria!!):
“Vampire Weekend han hecho un disco monumental sobre una ruptura o el final de un conflicto, sobre acabar una etapa llevándose lo mejor de cada cosa, con cariño, sin rencor, y mirando para delante. Sobre crecer.”
També l’entrevista de Mondo Sonoro al vocalista, guitarrista i compositor de Vampire Weekend Ezra Koenig, se’ls veu molt satisfets!
“Nunca en mi vida he escuchado a tanta gente quejarse de la desinformación. Pensándolo así, sí que es una de las temáticas del disco: gente sintiéndose perdida, confundida y decepcionada, tratando de dar con algo a lo que aferrarse. Los flujos informativos de ahora son efímeros, y la música es algo que te conecta con algo mucho más grande.”
Aquesta bogeria d’article fent el rànking de TOTES les cançons de Sufjan Stevens, i és increïble la psicosi que ha posseït a aquest escriptor. aniria saltant fins les cançons que us agraden, perquè és llarguíssim, però llegir algun fragment està guai. me’l vaig llegir després que el recomanés el substack de gárgola digital (un substack que haurieu de llegir 100%), i em vaig riure out loud.
“#5 Futile Devices: I think it’s a mistake to read “Futile Devices” as a failure. To read silence, or inaction, as failure. The narrator rests on the couch, drowsy, near sleep. His friend plays for him, a gentle song, acoustic, a lullaby. Love is in the room. And that’s enough.”
el fragment de la setmana
April Morning
“You are living the life
you wanted as if you'd known
what that was but of course
you didn't so you'd groped
toward it feeling for what
you couldn't imagine, what
your hands couldn't tell you,
for what that shape could be.
This Sunday the rain turns cold
again and steady but the window
is slightly open and there is the vaguest
sense of bird song somewhere in the gaps
between the buildings because it's spring
the calendar says and the room where
you are reading is empty yet full
of what loves you and this is the day
that you were born.”
— Jonathan Wells, April Morning
d’habitacions buides però plenes d’amor.
la recepta de la setmana
vaig fer una focaccia boníssima el dissabte passat per sopar amb la novell i la izqui i l’oriol mentre vèiem la copa del rei. crec que només he fet unes 4 focaccies a la meva vida però ja em considero tota una experta (però seguiré practicant perquè m’agrada molt!)
ingredients - focaccia per a 4 persones (motlle rectangular de vidre)
200g de sèmola de blat
200g de farina de força
6g de llevat fresc
240g d’aigua (NO freda!! templada)
10g de sucre blanc
10g de sal
20g d’oli d’oliva
romer fresc
sal en escames
tomàquets cherry, formatge brie, cebetes, olives, etc.
procediment
barreja un dit de l’aigua amb el llevat, espera fins que es dissolgui i reserva.
pastar tots els ingredients a mà o amb màquina menys el llevat, el romer, l’oli, la sal, i els ingredients de sobre la focaccia. pastar tot durant 10 minuts, i afegir el dit d’aigua amb llevat.
fem això perquè així la sal i el llevat no interactuen negativament entre ells!
continuem pastant 10 minuts més, fins aconseguir una bona malla de gluten. si pastem a màquina, la massa estarà llesta quan es desenganxi de les parets. en canvi, si ho pastem a mà, haurem de comprovar que, en estirar-la, la massa és elàstica i no es trenca amb facilitat.
finalment hi incorporem els 20g d’oli fins que s’integrin.
ara fem una bola i la posem en un bol engreixat amb oli, la tapem amb paper de plàstic trasnparent i la deixem fermentar a temperatura ambient mínim una hora, si pot ser, unes 6h. també ho podem deixar a la nevera 12h-24h, si ho estem fent amb molta antelació.
després d’aquest temps, passem la massa al motlle de forn on farem la focaccia, on prèviament hi hem tirat un bon raig d’oli (hi hauria d’haver 2mm d’oli en tota la base (recomano utilitzar paper de forn perquè no s’enganxi gens). estirar bé la massa per tot el motlle, i fem els típics forats a la massa aixafant la focaccia amb les puntes dels dits fins arribar a tocar el motlle.
la guarnim amb tomàquets, cebes, formatges, etc. i amb el romer i la sal en escames, i la deixem fermentar 1h30-2h més a temperatura ambient.
la fornegem a 185ºC durant 25 minuts. si queda molt blanca per dalt, els últims 5 minuts pujar-la a dalt de tot del forn perquè així agafi coloret.
i ja estaria! a disfrutar. triga molt a produir-se però la veritat que l’esforç real és molt mínim.
la imatge de la setmana
bsucant el meu títol de batxillerat per temes burocràtics m’he trobat amb aquest dossier de les meves aventures al parvulari. com podeu veure, d’aquella maneta ben menuda ara ja no queda res!
és la imatge de la setmana perquè sí, és la imatge de la dècada m’atreviria a dir. en les mans s’alberga l’amor, la possibilitat de fer art, amb les que t’aferres, amb les que aplaudeixes, i les que estan escrivint aquesta newsletter.
“Y cuando tu pusiste
tus manos en mi cuerpo,
reconocí esa greda
y ese color de trigo,
como si entonces antes
las hubiera tocado,
y hubieran recorrido
mi frente y mi cintura.
Reconocí esas manos,
reconocí esas alas
de paloma dorada.
Su suavidad venía
volando sobre el tiempo,
sobre el mar, sobre humo,
y en la piel de las uvas,
me pareció tocarte.”
— Pablo Neruda, Tus Manos
la pel·lícula de la setmana
molt contenta perquè aquesta setmana era el D’A Festival a Barcelona!! he anat a dues sessions, la primera amb la lur el divendres passat, a veure sueños y pan. jo li vaig proposar sense saber res de la pel·lícula, només sabent una premissa “dos amigos roban un cuadro en madrid”, i em va semblar prou divertit com per anar. la lur i jo no sabíem massa què esperar-nos, entrant en l’auditori del ccb, les dues cansadíssimes (ella de la feina i jo de ressaca), i pensàvem que ens adormiriem a les butaques.
ans al contrari!!!!! les dues ens vam quedar absortes durant una hora i mitja, gaudint de cada escena i flipant amb el que estàvem veient. ens va encantar. però el que recordo amb més carinyo és la hora de després que acabés, que vam anar a un petit col·loqui que muntaven amb el director i el protagonista, i ens donaven una turia gratis! (havíem pagat entrada, però ja m’enteneu). la lur i jo ben al mig escoltant totes les històries de com havien gravat per madrid durant la pandèmia, que ho havien fet amb quatre duros, i com de contents estaven. em va agradar molt.
no posaré cap fotograma perquè de veritat que mereix la vostra desconeixença. mireu-la!
la cançó de la setmana
vaig veure tambe el documental una vuelta al sol de l’amaia aquesta setmana. em sembla una ànima tan pura! i no en el sentit de tonta o inocent, sinó que té una passió pel que fa que traspassa pantalles.
hi ha la pregunta aquella que va fe la rosalia per tuiter fa unes setmanes. los recuerdos solo existen si alguien se acuerda de ellos? i aquesta cançó m’hi fa pensar. arribarà a quedar en el nostre pensament o ho oblidarem? i si ningú hi pensa, haurà passat de veritat?
hihi holi!
ehm el club de lectura després del nostre cafè és de les millors coses de la setmana!
quina monada imaginar-te orgullosa de la noteta de la profe amb 11 anyets
also, quedará en nuestra mente la meva cançó prefereida durant el confinament!!
i la peli de sueños y pan la vaig veure al vostre letterbox a la review de la lur q guai tinc ganes de veurela