estimada,
quant de temps sense passar per aquĆ.. em sembla que toca treure la pols a tot una mica i emprendre amb energia aquest novembre. comencem cartes del cor! edició especial perquĆØ em temo que venen 6 setmanes de declivi de temps, salut, i hores de son. aixĆ que disfruteu mentre pugueu.
salut!
(post massa llarg per llegir al correu, mireu-ho a lāapp o pitjeu al botó del final per mostrar tot el missatge!)

quan tornes a comenƧar a un lloc, has dāaprendre moltes coses. i una cosa del que volia parlar Ć©s una frustració personal.
no sĆ© si Ć©s la meva mala memòria, o el pas del temps, però no recordo moltes coses de tòquio o dāaƧores. fa uns mesos vaig haver de buscar a la meva conversa amb la berta quin era el meu nĆŗmero dāhabitació (1-719) a tòquio. vaig trigar 1 minut sencer a recordar el nom de Ribeira Grande quan estava explicant on treballava a aƧores. porto mesos intentant recordar com es deia el restaurant on anĆ vem amb la meri a les 4 del matĆ a tòquio desprĆ©s de sortir de festa a neverland (fuji soba?). vaig haver dāentrar al google maps per recordar el nom del restaurant rotas, on vaig portar a la marins a lāemma a la zoe a la maria i lāemilia i em va regalar moments importants i formatge fos.
em fa una mica de por tornar a llocs que han estat important per a mi fa temps i no saber o no reconèixer on sóc. em tornaran a mi els noms i les experiències si torno a açores i a tòquio? ja està out of my grasp irreparably?
ara sóc a estrasburg, fent la meva petita vida. no és per tirar-me a la piscina del anticipatory grief, però no vull ni pensar en la frustració que vindrà en els següents mesos.
com gestionarĆ© no recordar el pis on vivia la veja? has de pitjar una combinació de 4 nĆŗmeros perquĆØ funcioni lāascensor. quan oblidi la marca de vi (cĆ“tes de bergerac) que Ć©s el vi mĆ©s barato i mĆ©s bo. el nom de la meva parada de tram (aristide briand), el recorregut que faig caminant de casa meva a la universitat. oblidar el riz samet que prenem cada dimarts per thai tuesdays. deixar enrere les biblioteques, el nĆŗmero de classe on fem eu institutions, no recordar tot el que he aprĆØs a les aules.
com gestiono aquesta frustració? lāoblit i la memòria Ć©s una cosa ben clau en la nostra identitat.
āA joy it will be one day, perhaps, to remember even this.ā
ā AndrĆ© Aciman, Roman Year: A Memoir
per la classe de cultural history del mĆ ster, ens hem de llegir un llibre sobre the memory complex a europa (Memorylands: Heritage and Identity in Europe Today). explica el fenòmen dāeuropa en lāĆŗltim segle dāobsessionar-se amb el concepte de memòria, de record i de patrimoni. retalla el passat com āthe past (and the awareness of it) as a crucial element of identityā, i altres conceptes relacionats.
em penso que jo tambĆ©, tot i no ser tan nostĆ lgica com a vegades projecto, tambĆ© estic obsessionada amb el passat. entendre com em sento, perquĆØ sóc aixĆ, quĆØ em forma, quina identitat tinc; ho faig mirant al passat. per això (sofrint dāaquesta obsessió), em costa tant de digerir que el passat (perquĆØ Ć©s passat), tambĆ© ve acompanyat de lāoblit. si el passat Ć©s el que forma la meva identitat, com paeixo el seu etern company, el lent oblit?
i per això, permeteu-me escriure-ho tot aquà per deixar constà ncia, que això va passar, i em pertany, i no ho oblidaré. no és un dol anticipat, és una frustració lligada a un oblit que crec que em perseguirà durant els pròxims anys.
a dia dāavui em queden menys de 6 setmanes a estrasburg. he de fer tants treballs, tantes presentacions, tants amics, tantes rentadores, tantes pacs, que em sembla impossible de concebre. però tornarĆ© a casa per nadal i serĆ© feliƧ i veure a molta gent i māesperen plans molt guais. estic contenta a estrasburg, però de veritat crec que māagradaria que em quedĆ©s mĆ©s temps nomĆ©s per tenir mĆ©s dies de rutina que inclouen la veja, una ampolla de vi i patates al forn amb formatge brie.
seguim!
la inspiració de la setmana
fa uns dies vaig aconseguir entrar a la mailing list del butlletà més exclusiu del sector (que en diguem).
Opulent Tips va comenƧar com un butlletĆ de moda fa 4 anys escrit per la Rachel Tashjian, escriptora de moda al The Washington Post. va decidir crear un butlletĆ al rollo old-school, i Ć©s invitation-only, i el reps per mail aproximadament un cop cada tres setmanes cada diumenge. tothom vol unir-se a la mailing list i jo (petita que sóc) li vaig enviar cohibida un correu lāaltre dia i tambĆ© māha afegit! he rebut ja dos butlletins, i inspiren, us ho prometo.
us deixo un fragment sobre Ćtems que hauries de tenir i coses a fer per ser feliƧ:
escriu molt bé, inspira, i transmet una passió per la moda que encomana.
no obstant, aquesta inspiració tambĆ© porta lāaltre cara de la moneda que volia compartir aquĆ.
estic tenint un problema amb aquesta newsletter. tinc por dāestar perdent una mica el rumb. això va comenƧar com una forma dāexpressar-me, de fer diari, i parar de donar la turra a les meves amigues amb links dāarticles que sāacaben perdent en converses de whatsapp. però crec que ara, que he entrat de ple en el món de les newsletters, estic sofrint dāun concepte terrible: enveja i inseguretat.
llegeixo Feed Me (religiosament des que lāEmily Sundberg em va regalar una subscripció de 6 mesos), i māimagino fent una newsletter igual. llegeixo gĆ”rgola digital cada diumenge immediatament desprĆ©s de rebre la notificació. em vaig llegir les Ćŗltimes 10 entregues del butlletĆ del marcel oli, sal i pebre quan el vaig trobar. llegeixo el que escriuen els meus amics (hola lobo!!) i els admiro.
però tambĆ© tots aquests (i nombrosos altres!) em generen enveja i inseguretat. tothom qui segueixo tĆ© idees tan clares, māinformen de moltĆssimes coses que desprĆ©s comento amb les meves amigues, i crec que com que fa tant de temps que no escric (però sĆ que llegeixo molts butlletins), em penso que el que faig no Ć©s suficient.
Ć©s el que he dit abans, que he perdut el rumb em temo. busco lāĆØxit a substack o altres plataformes digitals? no conscientment! però alhora, no paro de pensar formes de fer aquesta newsletter mĆ©s fĆ cil de llegir, mĆ©s divertida, mĆ©s entretinguda, etc etcā¦
estic cansada!! em penso tot el rato que estic intentant fer dāuna newsletter un reels!! no vull que compartir poemes i articles i xerrar de la meva vida no em sembli suficient!!
aixĆ que fins aquĆ he arribat. llegir aquest butlletĆ no serĆ , ni penso que sigui, fĆ cil. no vull crear engagement amb una comunitat inexistent quan faig això exclusivament per a mi, per rellegir-me, per trobar-me i per tenir el meu espai de creació artĆstica. sĆ que potser veieu canvis de format dāaquĆ a endavant, però tot Ć©s evolució.
i sorgirĆ de mi, i serĆ orgĆ nic i propi.
al final, una newsletter com la que tinc Ć©s fer veureāt a tu, lectora, que em llegeixes i que tāestimo, el que has de veure. Ć©s aquest poema:
āThe role of the lover is exactly the same as the role of the artist. If I love you, I must make you aware of the things you do not see.ā
ā James Baldwin, Notes on Love
aixĆ que no passa res. buscant el meu personal style que no sigui ni artificial ni em traeixi a mi mateixa. ja ho va dir Opulent Tips:
els articles de la setmana
āGROUP CHATā: Group Chats de Jamie Hood i mĆ©s: comenƧa el mĆ ster i amb això els group chats. es distorsiona el que sāha mencionat i el que no, el que et porta serenitat, i els riures que no es poden aguantar a la meitat de classe.
āEven the term āgroup chatā feels circumscribed as, practically speaking, weāre on a 24-7 phone call coordinated primarily through voice memos, and secondarily punctuated by memes, selfies, links, live-texted reactions to the aforementioned voice memos, and videos of our various animal companions.ā
āSometimes the group chat is a group chat and sometimes the group chat is a prayer circle, you know?ā
āWe hang on every text, waiting for the next, indulging in what Lauren Berlant might call the āconspiratorial pleasureā of being privy to a point of view in a story that others, particularly those featured in the story itself, may not have access to. This distinguishes a conspiratorial āusā from everyone else in the story.ā
āLike any literary form, the chat depends on constraints, and those constraints are social ones too.ā
Against narrative de la Rayne Fisher-Quann: aquest assaig dāuna relació que es va acabar (es va acabar?) dāuna de les millors escriptores de substack (grĆ cies per la recomanació veja!) segueix a la meva ment.
āWe used to say we never fought, we just made each other sad. Hereās a list of the things we made each other sad about: Music. Parties. School. His family. My friends. The suburbs. Toronto, Vancouver, New York City. (We were always sad about New York City.) The idea of breaking up. The idea of being together forever. Pleasure, and whether or not we deserved to feel it. Work. Our conflicting desires. Desire in general ā his lack of it, my abundance. All the things I wanted and all the things he didnāt wantā
āI still think about him nearly every day. I still feel the vibrations of forces that I canāt understand ā forces, like love and grief and pain, that sit somewhere beyond the limits of language ā and these arenāt just memories of feelings but new ones, always new. Our relationship exists, still, somewhere. This, like everything else, is very painful, and accepting it has brought me a kind of liberation that I didnāt think was possible.ā
Ahora te hago bizum de la Leonor Cervantes: aquest article va fer les rondes per twitter fa un parell de setmanes, i per tant ja va ser criticat-alabat-criticat-alabat cĆclicament uns 3 cops. penso que cal la lectura, perquĆØ em va donar un parell de converses interessant amb amigues, i amb això ja māĆ©s suficient en la majoria de casos.
āEn un sistema en el que el trabajo asalariado nos asfixia, no nos liberarĆ” replicar su lógica en las demĆ”s parcelas de nuestro dĆa a dĆa.ā
āDe todas las posibles configuraciones del universo; vivo en un mundo donde alguien me presta ayuda sin mĆ”s motivos que el deseo de apoyarme. No busca nada a cambio. Este es el trĆ©bol de cuatro hojas.ā
el fragment de la setmana
The End and the Beginning
āAfter every war
someone has to clean up.
Things wonāt
straighten themselves up, after all.
Someone has to push the rubble
to the side of the road,
so the corpse-filled wagons
can pass.
Someone has to get mired
in scum and ashes,
sofa springs,
splintered glass,
and bloody rags.
Someone has to drag in a girder
to prop up a wall.
Someone has to glaze a window,
rehang a door.
Photogenic itās not,
and takes years.
All the cameras have left
for another war.
Weāll need the bridges back,
and new railway stations.
Sleeves will go ragged
from rolling them up.
Someone, broom in hand,
still recalls the way it was.
Someone else listens
and nods with unsevered head.
But already there are those nearby
starting to mill about
who will find it dull.
From out of the bushes
sometimes someone still unearths
rusted-out arguments
and carries them to the garbage pile.
Those who knew
what was going on here
must make way for
those who know little.
And less than little.
And finally as little as nothing.
In the grass that has overgrown
causes and effects,
someone must be stretched out
blade of grass in his mouth
gazing at the clouds.ā
ā Wislawa Szymborska, The End and the Beginning
pel paĆs valenciĆ ; i totes les amigues i famĆlia que allĆ hi tinc i tenim.


el llibre de la setmana
òbviament si el meu ritme de butlletins ha estat 0, el meu ritme de llibres tambĆ©. he estat un mes llegint LāĆvĆ©nement de lāAnnie Ernaux, el primer llibre que llegeixo (i acabo) en francĆØs des que vaig acabar el batxibac. Ć©s curtĆssim, però māha costat un part.
aixà que de novetats tinc poques. no obstant, pensant en llibres tardorencs, per mi sempre serà el vent entre els salzes, possiblement el llibre més important per a mi a la meva vida.
aquesta mateixa edició Ć©s la que ens llegien els pares a mi i a lāoriol a lāhabitació de cerdanyola abans dāanar a dormir. ens va acompanyar tota la infĆ ncia, i crec que em va ensenyar moltes coses. el vaig rellegir fa un parell dāanys, i em va acollir amb els braƧos oberts de nou.
a viquipèdia trobem el següent resum del llibre:
āEl llibre Ć©s un recull de narracions protagonitzades pel Gripau i la seva rica mansió, el Talp, el Rat d'Aigua i el Teixó, personatges animals humanitzats que aporten una descripció idĆlĀ·lica del món natural i de la societat del comenƧament del segle xx.ā
&
āAl 1967 el grup britĆ nic Pink Floyd es va inspirar en la novelĀ·la per fer el seu disc The Piper at the Gates of Dawn.ā
per a mi, aquest llibre, un clĆ ssic de la literatura universal, Ć©s la representació perfecta de tardor. les pĆ gines et transporten perfectament el vent del bosc, com anticipa el tĆtol. us deixo algunes frases que nomĆ©s he trobat en anglĆØs tristament:
āEverything seems asleep, and yet going on all the time. It is a goodly life that you lead, friend; no doubt the best in the world, if only you are strong enough to lead it!ā
&
āNo animal, according to the rules of animal-etiquette, is ever expected to do anything strenuous, or heroic, or even moderately active during the off-season of winter.ā
&
āAll this he saw, for one moment breathless and intense, vivid on the morning sky; and still, as he looked, he lived; and still, as he lived, he wondered.ā
guardo curosament la meva edició, i li tinc tanta estima (no li digueu a lāoriol que me la penso quedar jo).
per Ćŗltim, no defalliu i llegiu, que el goodreads challenge sāacaba en poques setmanes estimats <3 you got this!
la recepta de la setmana
per fer una bona sopa de pollastre i verdures tal com māha ensenyat la meva estimada amiga veja.
ingredients per sopa de fideus per 2-4 persones:
2 ampolles de vi, cƓtes de bergerac de 3.99 euros si pot ser, per emborratxar-te amb la teva amiga una soirƩe de dilluns (opcional)
fideus dāarròs (per lāamiga gluten free)
pits de pollastre (2, però pot ser tant com es vulgui)
3 grans dāall
1 tros de gingebre
pastilla de caldo de pollastre
una cullerada de pasta de miso (opcional)
unes quantes pastanagues tallades
unes quantes cebes tallades
bròquil una mica
llavors de sĆØsam / cebeta tendra verda
salsa de soja / sirracha / oli de sĆØsam
oli dāoliva
procediment:
emborratxaāt amb el vi amb la teva amiga vivint la vida de mĆ ster a estrasburg
posa a bullir els fideus dāarròs, treu-los seguint les instruccions i reserva.
sofregeix els pits de pollastre fins que estiguin ben daurats, no cal que estiguin fets (no passa res si per dins estan crus). treu-los de lāolla
talla lāall finet amb el gingebre, i afegeix a lāolla. sofregeix fins que olori bĆ©, remenant perquĆØ no es cremi.
afegeix bastanta aigua (tota la sopa que vulguis tenir) a lāolla, amb les pastilles de brou de pollastre, i la cullerada de miso. barreja fins que sāintegri tot.
quan arribi a bullir afegeix les pastanagues trossejades i la ceba tallada, barreja.
quan les vibes et diguin que estan cuites les pastanagues, afegeix el bròquil i el pit de pollastre (sencer). el pollastre es cuinarĆ en la sopa. mantenir lāaigua a punt de bullir sense bullir
afegir salsa de soja, sriracha, oli de sèsam⦠qualsevol cosa que pugui deixar la sopa més bona!
ves traient el pit de pollastre de tant en tant per comprovar que no es fa de mĆ©s. quan estigui cuit esmicolaāl en trossets i afegeix de nou a la sopa.
quan estigui tot cuit, ja esta! agafa un bol (blau de la veja si pot ser), afegeix els fideus dāarròs i afegeix la sopa amb tots els elements per sobre. decora amb llavors de sĆØsam i la ceba tendra verda tallada.
bon profit! <3
aquà us deixo la seva explicació que és més maca!
happy cooking to all!!!!
la imatge de la setmana
la marins em va venir a visitar i va fer aquesta foto:
feia setmanes que no feia aquest sol a estrasburg, vam anar a passejar, vam veure un gat, i nomes portava un jerseiet. seām veu feliƧ em penso, tot i que no es vegi. ho era.
la pelĀ·lĆcula de la setmana
amb la marina vam comenƧar un dia tranquiletes que estĆ vem mig adormides lazzaro felice. la nostra intenció era parar al cap dāuna estona que ens estĆ vem adormint, i creieu-me, ens vam quedar despertes fins les dues del matĆ perquĆØ havĆem dāacabar la pelĀ·lĆcula. us la recomano intensament.
tambĆ© destacar les 400 coups vista amb meritxell a la filmoteca dāestrasburg. i els 4 minuts que vaig veure dāoceanās eleven abans de desmaiar-me completament al costat de la veja.
la cançó de la setmana
amb la meva estimada meritxell vam visitar zurich la setmana passada. vam estar xerrant una tarda mentre mirà vem el riu sobre quina cançó considerem que és la més romà ntica del món. jo vaig compartir, i ella també (no posaré les recomanacions que crec que ensenyarien massa de la nostra mà ).
però māhi he posat a pensar, i alguna meva tambĆ© volia compartir, i Ć©s dreams tonite de alvvays (tambĆ© òbviament destacant archie, marry me):
if i saw you on the street / would i have you in my dreams tonight?
per vosaltres? algú vol compartir la seva cançó més romà ntica que podeu pensar?
grĆ cies per llegir-me. a vegades penso que aquests finals són molt like and subscribe com si fossim youtubers de antaƱo. la nostĆ lgia sempre guanya⦠però Ć©s una eina del feixisme que mai se us oblidiā¦
com a persona nostĆ lgica que soc entenc el patiment que pot suposar oblidar-se dels petits detalls que formen part de la teva rutina. però realment Ć©s tant important enrecordar-se del teu carrer o del restaurant on anaves desprĆ©s de sortir de festa? el cervell ha de ser selectiu amb les coses que recorda per poder seguir aprenenent de noves. I a nosaltres ens encanta aprendre coses noves !!! M'ha recordat una mica al joc que vam jugar a casa de la veja, intentant adivinar conceptes molt especĆfics de les nostres carreres. Tu t'enrecordaves d'uns i jo d'altres. I no passa res !!!!!! Jo confio molt en el meu cervell i estic segura que les coses importants no les oblida. I si et fa patir oblidar-te, aquesta newsletter Ć©s el mecanisme perfecte per poder-ho recordar, relleginte.
si Anna, se llamaba Fuji Soba!!! Yo tambiĆ©n olvido cosas, pero muchas otras las recuerdo. ConfĆo mucho en el criterio de mi archivo mental!! He vuelto a lugares que forman una parte de mi (DublĆn este febrero con Pablo, despuĆ©s de 7 aƱos sin pisarlo), y aunque es una sensación un poco extraƱa al principio, rĆ”pidamente me sentĆ absolutamente abrazada por los escenarios de mi pasado. Han definido quiĆ©n soy hoy, quiĆ©n soy en general sin pensar en temporalidades. No vi fantasmas. No me ahogó la nostalgia. De algĆŗn modo se sintió lo mĆ”s natural del mundo. Mi cuerpo ya conocĆa todo aquello; cómo subir al quinto piso de Dundrum, cómo coger el Luas en la estación de mi barrio, cómo cruzar el campo que llevaba hasta mi casa, cómo llegar a la pizzerĆa barata de O'Connell Street de debajo de las vĆas del tren. Mi instituto estaba reformado y un poco extraƱo, pero ahĆ estaba. Se sintió tan natural y correcto que no reconociera alguna cosa, thank god! Arrastrar todas y cada una de mis vivencias en una maleta harĆa mi viaje muy pesado. Aunque pueda parecer un poco decepcionante, no tuve ninguna revelación mĆ”s allĆ” de recordar cariƱosamente una adolescencia en uniforme y lluviosa con una cĆ”lida banda sonora de risas y risas. VolvĆ a un sitio donde fui feliz en un punto del tiempo y mi cuerpo supo ser feliz de nuevo este febrero, as simple as it can get. I'm still me! Sigo siendo la niƱa en uniforme que descubrió la mĆŗsica y los buenos amigos. Siempre lo serĆ©, y eso me da mucha alegrĆa. Siempre podrĆ© volver a Dundrum para entenderlo. Igual que a ti te define el pasado, yo siento que a mi me define el futuro (I will develop sometime).